Subscriure's: Missatges | Comentaris
cercar al web
L’Alt Urgell, terra de transició animal
Pere-Miquel Parés i Casanova
-Veterinari-
Darrerament s’ha fet, al nostre país, un notable esforç de coneixença de les races autòctones. Aquest esforç ha estat, sobretot, fet des de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, que sovint compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, i també des de l´INIA, Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria. Estic vinculat a ambdues institucions de recerca i puc assegurar que l’interès amb què hi hem treballat ha estat notable.
Somera de varietat urgellenca de ruc català (Pere-Miquel Parés)
Les investigacions dutes a terme els darrers anys des d’ambdues institucions ens han permès el coneixement aprofundit de gran part de les races autòctones catalanes, i des de diversos punts de vista: morfològic, genètic, productiu, descriptiu dels sistemes tradicionals de maneig, etc. Amb el filtre rigorós i metòdic amb què la ciència treballa, comptem ja amb un gran arsenal de valuoses dades.
Queden però encara tantes races per investigar! Totes les de coloms –recordeu que en un número d’aquesta revista us n’havíem parlat, dels coloms1—, les varietats d’ase català —la varietat urgellenca, encara existent, enormement desconeguda—, etc.
A l’Alt Urgell hi trobem representades, en gestió ramadera tradicional i història, dues de les tres races ovines catalanes: la Ripollesa –pròpia de les comarques gironines– i la Xisqueta –pròpia de les comarques pallareses– ; existeixen exemplars d’aquestes dues races en puresa ètnicaperò, paradoxalment, cap ramat monogràfic d’una sola d’elles. L’ovella Roja del Rosselló, coneguda en el món ramader com a “berberina” pel seu pèl marcadament roig, i d’origen nordafricà, seria la raça ovina que en puresa a l’Alt Urgel l és més abundant. I sobtaperquè al Rosselló, el seu bressol, n’hi ha tan sols uns 400 exemplars. Podríem tenir un gest de valentia administrativa i crear el nostre propi estàndard d’aquesta raça, que actualment només és francès; us imagineu un tipus “ovella roja del Pirineu”?
Les mules, —fa uns anys vaig poder estudiar-ne algunes, a la comarca—, híbrids d’euga i guarà, també estaven a cavall (ha! ha!, perdoneu el verbojoc!) del tipus català, acromegàlic, alt, i el tipus castellà, més fi i petit. Dels cavalls pesants de carn tenim una població escassa, però morfològicament (i genètica, com ara aviat apareixerà publicat en una revista científica), separada de les veïnes de Cerdanya i els Pallars.
Dins d’aquests cavalls, hi predominen, per comparació, els negres. Una subpoblació? Una varietat negra alt-urgellenca, diferent de la veïna de Merenç? Tal volta, convindrà tenir-ho en compte. De boví autòcton apareix la sempiterna Bruna, però amb algun exemplar de la més rara Blanca, aquí i allà.
No podem anar gaire més enllà d’altres espècies, com el porc. El porc genuí, de tronc celta, un porc tacat d’orella horitzontal i cua llarga i penjant, caminador, ha desaparegut; “Zon dessus l’oeil, zon sur le groin, zon sur le dos du sagoin!”.
L’ovella roja rossellonesa o “berberiana” és la raça ovina que en puresa és més abundant a l’Alt Urgell. (Pere-Miquel Parés)
Encara podem veure coloms dels anomenats “mundans” (que estan descrits en un clàssic llibre nord-americà de colombofília, no us penseu!); també proposaria la seva tipificació i gestió. Us sona malament, un possible “colom alt-urgellenc”?
Si des d’un punt de vista dialectològic l’Alt Urgell és zona de transició (gràcies, Teresa, per la informació!), també ho és des del punt de vista etnològic. Les poblacions humanes i els seus moviments expliquen les poblacions animals. L’Alt Urgell, per la seva orografia, diversitat de comunitats vegetals, per les vicissituds històriques… constitueix un a zona de varietat, de pas. Una àrea certament poc interessant per a l’estudi descriptiu, però tot un repte per a estudis interpretatius.
Gallina de raça flor d’ametller. (Pere-Miquel Parés)
Estic interessat amb la recuperació del cavall català.
Em podeu informar a qui em puc adreçar?
Gràcies