La “Senyora de les Muntanyes”

Joan B. López

El 31 de març de 2007, a l’església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, es va fer la presentació oficial dels resultats del projecte de recerca de la cova sepulcral trobada l’any 2005 en aquell municipi, concretament a la zona de Montanissell i que ha estat batejat amb el nom de “Senyora de les Muntanyes”.

Fotografia d’uns dels esquelets (Foto d’autor)

La presentació dels resultats de la recerca arqueològica anà a càrrec dels investigadors Joan B. López, de la Universitat de Lleida, i Núria Armentano, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El projecte desenvolupat per un ampli equip interdisciplinar, dirigit des de les esmentades universitats, en relació a l’espectacular cova sepulcral de Montanissell, permeté presentar, quan encara no havien transcorregut dos anys des de la finalització dels treballs, els resultats definitius de la recerca efectuada.

En una recòndita cavitat d’una de les formacions càrstiques de la serra de Sant Joan de Montanissell, van ser inhumades 8 persones d’edats i sexes diferents durat un espai molt curt de temps que les datacions de carboni 14 situen als voltants del 1500 ANE (de fa, doncs, uns 3.500 anys).

Presentació oficial dels resultats de la recerca del jaciment “Senyora de les Muntanyes” a Sant Climent de Coll de Nargó (Foto JG)

L’anàlisi antropológica i genètica ha permès determinar que hi havia  cinc infants o adolescents, una noia jove i dos adults de diferent sexe (40-45 anys). En principi, existeix un parentiu demostrat entre ells, tot i que la filiació precisa requerirà un estudi més acurat que encara no ha finalitzat.

El ritu d’enterrament palesa unes pautes repetides entre les quals pot destacar-se la posició similar dels cossos, la presència d’una pedra a la vora del cap o el guarniment específic amb el qual són enterrades les dones. En aquest sentit, cal destacar la diadema, collaret i braçalets de bronze de la “senyora”, que és la més significativa del conjunt.

Aquests elements, especialment la diadema, són aliens al bagatge cultural de les comunitats pre-pirinenques, així com la manera d’enterrar el conjunt dels difunts. En aquesta presentació s’analitzaren amb detall aquest i molts altres interrogants respecte a l’origen, la forma i la raó de ser d’un sepulcre que, atès el seu extraordinari estat de conservació, esdevindrà un referent pel coneixement dels ritus funeraris del bronze mig a Catalunya i a l’altra banda dels Pirineus.

La diadema, aliena a les comunitats prepirineques de l’edat de bronze, és la peça que més ha sobtat trobar als investigadors. (Foto de l’autor)